Sóc Inma Pascual i acompanyo persones i organitzacions en processos de desenvolupament, transformació i consciència. Treballo des de la presència, la cura i el respecte profund per allò que emergeix en cada procés. La meva experiència en l’acompanyament individual i la facilitació de grups m’ha ensenyat que el veritable canvi neix quan podem habitar l’experiència amb honestedat i escolta. M’agrada crear espais on el que és humà es pugui expressar amb veritat i amb sentit.
Treball de processos:
escoltar allò que no sempre es diu
El treball de processos és una manera d’acompanyar persones i grups en moments de crisi, conflicte o canvi. Parteix de la idea que dins dels malestars hi ha pistes que ens poden ajudar a entendre què ens passa i cap a on volem anar. Treballem amb allò que és visible i també amb el que sovint queda més amagat: emocions, gestos, somnis, silencis… Aquest paradigma psicològic ens ajuda a escoltar tot el que està present —encara que costi o faci mal— per transformar-ho amb respecte i consciència. És útil en processos personals, relacionals, organitzacionals i comunitaris, i permet crear espais més honestos, segurs i cuidats.
Mirada restaurativa:
més enllà del càstig, la responsabilització
La mirada restaurativa ens convida a entendre el conflicte i el dany no només des del càstig, sinó des de la responsabilitat i la transformació. Quan hi ha una agressió, una ferida o una injustícia, posem al centre les necessitats de totes les persones implicades: la que ha patit, la que ha provocat el dany i també la comunitat. Apostem per espais de diàleg i escolta on es puguin reconèixer els fets, assumir responsabilitats i, si és possible, reparar el que ha passat. Aquesta mirada és especialment potent per abordar temes delicats com les violències, perquè busca sanar les relacions i recuperar la confiança col·lectiva.
Mirada interseccional:
entendre les estructures de poder i opressió creuades
La mirada interseccional reconeix que les desigualtats no actuen de manera aïllada, sinó que es creuen i es reforcen entre elles: pel gènere, l’origen, la classe social, el color de pell, la diversitat funcional, la salut mental, l’edat, l’orientació sexual o les neurodivergències entre d’altres eixos. Aquesta perspectiva posa el focus en com les estructures de poder —per exemple: el racisme, el patriarcat o el capacitisme— condicionen les vides de les persones de manera desigual.
Entendre aquestes interseccions és clau per generar processos i polítiques més justes, inclusives i transformadores. No es tracta només de veure la diversitat, sinó de reconèixer com operen les opressions i com transformar-les col·lectivament des de les institucions, les organitzacions i els projectes socials.